El Fraikin va viatjar la setmana passada a Velenje per disputar el partit de tornada de la Copa EHF, que va acabar amb victòria vallesana. L'Ian Tarrafeta, jugador de l'equip, el David Ginesta, segon entrenador, i la Mireia Cammany, membre de la junta, ens fan un relat del viatge! 

Dissabte 24 de novembre (Mireia Cammany)

La convocatòria de l'expedició és a les 6:30h del matí, davant el Palau d'Esports de Granollers. El Bar Pavepic està encara tancat. Tothom arriba en hora, per tant no hi ha multes que incrementin la guardiola de l'equip. El bus Sagalés surten  direcció l'aeroport de Barcelona amb aturada a la sortida 4 de la Ronda de Dalt, on recollim els darrers 4 jugadors. 

No hi ha trànsit i arribem abans de l'hora a l'aeroport. Sort, doncs trobem molta cua a la facturació de Lufthansa. Facturat tot l'equipatge, el particular de cadascú i les tres bosses grosses de l'equip, pilotes, roba i farmaciola mèdica. La sortida prevista per les 9:05h, ens permet esmorzar abans d'embarcar.

El primer vol ens porta a Munich en 2 hores. Arribats allà cal canviar de terminal per agafar un segon vol a Graz. En aquest cas, agafem un avió més petit que en una hora i poc ens deixa en aquesta bonica població austríaca. Allà recuperem ràpidament l'equipatge i ens dirigim a l'exterior on ens espera un bus que ens ha de portar a Velenje, Eslovènia, en tan sols 1,5 hores. El pas de la frontera el fem sense adonar-nos compte, en la mateixa autopista per on circulem. L'arribada a l'Hotel de Velenje, Hotel Paka, és puntual a les 15h, just a l'hora prevista pel Jordi Boixaderas. La gana és immensa i, sense pujar a les habitacions, anem directes a dinar. Sopa o crema, amanida, arròs amb carn i fruita. Acabat el dinar, anem a les habitacions a descansar.

Velenje3

L'entrenament està programat a les 19:30h al pavelló del Gorenje Velenje, a 5 minuts caminant del nostre hotel. Però abans es convoca als jugadors a les 18:30h per berenar i fer la sessió de vídeo del partit. El temps no acompanya. Està plovisquejant. Caminem ràpid cap el pavelló. És un edifici vermell construït al costat d'un centre comercial, a les afores de Velenje. La pista és de parquet, en un pavelló acollidor amb una capacitat de 1.500 persones. El Sergi Luis comença a embenar jugadors i a les 19:30h comença l'entrenament: escalfament i un molt seriós entrenament.

En acabar, ràpida tornada a l'hotel per dutxar i sopar i temps lliure abans d'anar a dormir. El cos tècnic, gerent i directiva anem a la cafeteria de l'hotel que a l'hora és una increïble pastisseria. En aquesta hora, però, ja no queden quasi pastissos. Es hora de tertúlia, amb un bon cafè o una cervesa. Els jugadors es dispersen, uns es queden al menjador jugant a la pocha, i els altres se'n van a les habitacions a jugar a jocs d’ordinador.

El dia ha estat llarg i no triguem en anar a dormir. La tensió davant el partit de l'endemà es respira a l'ambient.


Diumenge 25 de novembre (Mireia Cammany)

Velenje2

L'hora d'esmorzar és lliure, màxim fins les 10h. A partir de les 8:30h comencen a baixar membres de l'expedició. Primer, membres del cos tècnic, gerent i directiva. Després, jugadors veterans i a partir d'aquí la resta de l'equip. Alguns, els més dormilegues, apuren fins 10 minuts abans de l'hora tope. Un cop hi són  tots, l'equip detecta que dos jugadors no porten la indumentària correcte. Els pantalons del xandall no són negres, són blaus. I això és motiu de multa. L'equip disposa d'un reglament intern de comportament. Qualsevol incompliment és motiu de sanció clarament quantificada. 

El Pep i el Jordi Boixaderas tenen a les 10h la reunió tècnica, prèvia a tot partit europeu, amb responsables de l'equip contrari, el delegat de la EHF i els dos àrbitres. A les 11h hi ha convocat el passeig. Plou i la foto de rigor es fa a l'entrada de l'Hotel Paka. El passeig es limita a anar fins el centre comercial que hi ha al costat del pavelló. Arribats allà ens dispersem en tres grups: grup de jugadors que es queden al centre comercial, per fer un café i jugar a la pocha, grup de jugadors que marxen a voltar i grup de tècnics i directius que anem al Castell de Velenje, castell-fortalesa de 1270 que corona un petit turó al costat mateix de l'hotel. Per arribar-hi cal pujar 233 esglaons, però no té gaire dificultat.

Plovisqueja i la visita exterior la fem ràpida. Dins, trobem el grup de jugadors, bàsicament joves, que han sortit a fer turisme. Després de la visita, decidim retornar a l'hotel. De camí parem davant una escultura molt gran d'un home. Quan llegim el nom ens sorprèn. És de Josip Broz Tito, expresident de la República Federativa Socialista de Iugoslàvia! En aquesta petita població d'Eslovènia, país que esdevé independent l'any 1991, d’uns 30.000 habitants, és manté una escultura de l’expresident de l’antiga Iugoslàvia! I d'aquí a l'hotel a esperar l'hora del partit...

 

 

Diumenge 25, #Gameday (Ian Tarrafeta)

Sona el despertador, avui juguem. Després d’un viatge llarg i un entrenament per conèixer la pista per fi hem pogut descansar bé. Baixem a esmorzar amb una sola cosa ficada el cap, el partit d’aquesta tarda. Tot o res. No tenim excuses, som a Eslovènia per guanyar. Volem que el somni europeu es mantingui viu.

Al llarg del matí fem un passeig pel poble, alguns visitem un petit castell que hi ha sobre un turó i d’altres es queden jugant a cartes i prenent un cafè. En un dia de tants nervis i tanta tensió és necessari distreure’s. Quedem més tard per dinar, toca agafar forces pel combat d’aquesta tarda. Amb la panxa plena, tenim una estona per descansar. Alguns aprofiten el temps per estudiar, mirar alguna pel·lícula, repassar al rival...

Velenje4Ens preparem la bossa i baixem per fer l’última sessió de vídeo per preparar el partit. Mirem com ataquen i com defensen, analitzem el que vam fer bé i malament a l’anada. Les sensacions són bones, ens sentim capaços de remuntar i aconseguir classificar-nos. Arribem al pavelló hora i mitja abans de l’inici del partit aprox. Avui és un dia on la motivació és màxima, la situació parla per si sola. Dins del vestuari es respira un aire de concentració, de ganes de fer un bon partit. Ens canviem i sortim a escalfar, poques paraules, tots estem concentrats en el partit.

Xiula l’àrbitre, el partit comença ajustat però al final de la primera part aconseguim agafar avantatge. A la mitja part en Rama ens diu que hem de seguir, que aquest resultat és molt positiu i que hem d’intentar mantenir-lo al llarg de la segona. Finalment, 9 amunt. Objectiu aconseguit, el Fraikin seguirà el seu camí a Europa. Al vestuari, tots els nervis i tensió prèvia són ara crits d’eufòria i satisfacció. Cantem l’himne del club i enviem un vídeo als jugadors de la base del club que ens han recolzat per afrontar aquesta final. Ara ens toca un viatge llarg i dur de tornada, però amb l’alegria de saber que ens esperen més avions, més aeroports, pavellons, partits... ara, a celebrar-ho!

 

Fraikin BM Granollers vs. Gorenje Velenje (David Ginesta)

Velenje7Xiula l’àrbitre, comença el partit. Primera part igualada on les defenses i els contraatacs s’imposen a l’atac posicional. Inici dubitatiu amb alguns errors de llançament, fet que fa que no ens posem per davant en el marcador fins el minut 20. Tot, gràcies a una dura defensa 6:0, anticipativa a les accions col·lectives de l’atac rival, aportació de la porteria i els contraatacs que permeten recuperar una diferencia de -3 gols del minut 14 de partit. Idees clares en atac, apartem avançat o busquem zones exteriors i encert en els llançaments. Fet que fa que a la mitja part l’equip vagi amb un marcador a favor de 4 gols (12-16).

Som-hi, 30 minuts per endavant, guanyar l’eliminatòria i classificar-nos per la fase de grups. Confiança. Al descans, diem als jugadors aquells detalls que reforcen el nostre joc en atac; treball a la zona exterior de la 5:1 o fem que l’avançat abandoni la zona central de la defensa. No obstant, posem èmfasi en la defensa, defensa / rebots i contraatac si són clars. Hem de portar la iniciativa i el ritme de partit nosaltres, anem per davant, així que tranquil·litat i poc a poc. L’equip local segueix amb la seva defensa 5:1 sense canviar-la en cap moment, mentre nosaltres trobem solucions per superar-la. Les coses surten com les hem plantejat. D’aquesta manera portem el ritme del partit fins aconseguir el resultat final. Classificats!!!!! Esperem rivals.

Els càntics del vestidor es senten des del passadís. L'eufòria és total. Es brinda amb cervesa, que serà la beguda de celebració de tota la nit.
Acabada la dutxa, retorn a l'hotel per sopar. És diumenge. A les 10h de la nit es tanca tot, inclòs el bar de l'hotel.L'equip decideix aprovisionar-se de cervesa i s’instal·la en una terrassa a l'exterior, tots ben abrigats. La nit no s'allarga. El fred i la manca de beguda fa que ens retirem d'hora.
Demà ens espera un llarg viatge de tornada.


Dilluns 26 de novembre (Mireia Cammany)

Brutal, partidàs del BMG. Tots en vam ser  testimonis ahir! Tornem a estar a la fase de Grups de la nostra competició europea! Aquest és el nostre "medi natural"!

L'esmorzar és fins les 10h. La sortida està programada a les 11h. El viatge s'inicia en un bus. 1,5 hores fins a Graz. A l'aeroport estem quasi 2 hores. És petit i no ens decidim a menjar res, doncs esperem tenir més opcions a l'aeroport de Frankfurt. El cert és que sortim amb cert retard, la qual cosa ens obliga a fer una extraordinària  cursa per dins el grandíssim aeroport de Frankfurt, per no perdre el vol a Barcelona. Els jugadors paren pel camí a comprar algun entrepà, estan morts de gana. A les 17h s'enlaira l'avió. Viatge plàcid i aterratge a Barcelona en hora. El darrer ensurt ens el donen les maletes que són les últimes en sortir.

Ja amb tot l'equipatge, ens dirigim a buscar el Sagales que ens està esperant per tornar-nos a Granollers. A les 20:45h del vespre, arribem al Palau on gaudim d'una afectuosa rebuda per part d'alguns socis, tècnics i directius del Club. Objectiu assolit! Per 5é any consecutiu ens hem tornat a classificar per jugar la fase de grups de la EHF CUP!

 

banner-festesoci2018-CAT